 |
| Jinquer |
Jinquer és un dels millors exemples de poble abandonat que podem trobar a terres valencianes. Concretament el situem en el cor de la Serra d'Espadà, al terme municipal d'Alcúdia de Veo. És un dels quatre nuclis dels quals costava el municipi actual d'Alcudia de Veo, el qual s'hi troba només a uns 15 km. de la ciutat d'Onda. Benitandús, Veo que ha augmentat la seua població en els últims anys, i Jinquer està deshabitat. I Alcúdia que és el centre administratiu del municipi.
A Alcúdia de Veo es produeix un curiós fenòmen, i és la convivència de dues llengües en un mateix poble. M'explique, els veïns d'Alcúdia de Veo nucli parlen en castellà, però a l'aldea de Veo, situada a un parell de quilòmetres, el valencià és la llengua vehicular, com també ho era a Benitandús. Per contra, tot i no saber-ho amb certesa, sospite que la llengua que parlaven els habitants de Jinquer, era el castellà. Açò ho hauríem d'explicar en què Jinquer està més prop de Algímia d'Almonesir, tot i estar situat en el fons d'un barranc mig inaccessible.
Jinquer va conéxer durant el segle XX dues fases: el seu màxim històric de població, a principis del segle, i la seua despoblació definitiva. En el cas de Jinquer es va abandonar durant la Guerra Civil, després d'haver arribat a tindre més d'un centenar d'habitants i 28 cases l'any 1913.
L'accés, per pista forestal, ens mostra un paissatge model·lat per la mà de l'home, amb abancalaments abandonats, i ara boscos de pi. També hi ha una magnífica vista del llogaret des del pic de la Ràpita, màxima altura de la Serra d'Espadà. Prop de Jinquer podem trobar innombrables restes de la Guerra Civil, sobretot trinxeres, perquè en esta zona el front va estar parat durant anys. Dalt de Jinquer trobem la partida de Pedralba del municipi de Suera, amb nombroses restes de trinxeres. (Agustí Hernàndez 2009).
